Al Jardí amb… Miquel Ripeu

“Llegir és viatjar gratis”

Sempre que ve a Sant Gervasi pinto somriures de colors… I és que aquest actor, director i dramaturg, posseeix l’habilitat de fer-te sentir bé, especial… És aquella sensació que experimentes quan sona la teva cançó preferida i no t’ho esperes, casualitats que s’enllacen com les que adornen la trajectòria professional del Miquel. Doncs just en aquell moment, quan et sorprenen les primeres notes, t’abraça una eufòria que et dibuixa un càlid benestar, oi? Doncs sí, Miquel Ripeu és La Cançó, de melodia suau però intensa, i segueixo l’humor del seu to amb ritme pausat… I mentrestant, harmònicament, em convida a escoltar tots els seus acords des de “El Terrat”…  Viatgem amb “Angawa” de “Lo Cartanyà” fins a “Carrero Negro” de “Late Motiv”, passant per les imitacions a “Crackòvia”, i diferents personatges de teatre…El Miquel, amb una elegant ironia acompanyada d’una mirada mordaç, em delecta amb la seva banda sonora…

 

 La màgia de l’humor és…

La velocitat de l’humor deformant la realitat en benefici propi em sembla màgica. L’humor és una defensa contra la realitat, i aquesta defensa és molt ràpida, socialment.

Recordes el dia en què vas descobrir què era per a tu el teatre?

Oh, sí. Perfectament. El primer dia d’assaig de la meva primera obra com a professional. Fins llavors pensava que actuar era una cosa semblant a dir mentides. Des d’aquell dia, em va quedar clar que actuar a teatre ben fet és dir la veritat.

  Amb quin dels personatges que has interpretat t’agradaria retrobar-te?

 Vaig fer Full Monty, de Mario Gas, al 2001, al Teatre Novedades. El personatge que feia va ser la meva primera trobada amb la comèdia. Vaig gaudir i patir molt el meu personatge, i vaig flipar amb la feina d’alguns companys: Àngel Llàcer, Marc Martínez, Mercè Martínez, Roser Batalla, …  Tant de bo pogués tornar-hi, amb l’experiència d’ara!

Què ha de tenir un guió per captivar-te?

 No sé què és exactament el que m’atrau d’un guió. De vegades un text m’arriba tan ben escrit que em perdo. Si quan llegeixo un guió no em fixo en el meu personatge, sinó en la història que explica, és perquè estic captivat.

Els escrits que tens guardats en un calaix veuran algun dia la llum?

 No! Els del calaix, els guardo només per a mi. Els de l’ordinador, potser els veuré algun dia publicats. O interpretats.

Quin és el teu lloc ideal per escriure? I per llegir?

M’encanta escriure al sofà, amb la tele o la ràdio encesa. Gairebé sempre necessito aquest segon pla, aquesta remor de paraules o d’imatges, mentre estic creant alguna cosa. Encara que a les oficines de “El Terrat” he trobat una calma preciosa, per escriure.

 I per llegir, des de la meva època d’estudiant, estic còmode al tren o al ferrocarril. Al llit, MAI. (I ja que ara mateix pujarà al ferrocarril, aprofitarà per llegir “Tinc pipí i altres contes”. Un conjunt de relats irònics idonis per gaudir-ne a qualsevol mitjà de transport, especialment als ferrocarrils, ( també es pot llegir tranquil·lament al sofà o al llit) escrit per Nur Costa i editat per La vocal de lis).

 Quin seria el títol de la teva biografia?

 Crec que la majoria de coses realment determinants que m’han passat a la vida són fruit d’una trobada inesperada, o d’un moment no mesurat ni previst. “Allau de casualitats”. No. Massa pretensiós. Millor una paraula, només. “Casualitats”.

   T’has convertit en la persona que volies ser? 

Tinc un nen preciós, parella, bons amics i confidents, feineta justa per acabar el mes, visc a la ciutat més maca d’Europa… si tingués cabell, seria la pera. Seriosament… fa temps que vaig deixar d’ enderiar-me per qui sóc, o com em veuen. Crec que aquest és el tipus de persona que volia ser. I me n’alegro.

Quin grup et defineix millor?

  1. 1.Els que dobleguen les pàgines

2.Els que utilitzen punt de llibre.

  1. 3.Els que prefereixen emprar la solapa de la portada

 El número 2. Però amb qualsevol cosa que no sigui un punt de llibre. Des d’un clip o una targeta de visita, a una T-10, o un anell.

Quina seria la paraula que no et cansaries mai de llegir?

 No em canso de llegir qualsevol conjunt de paraules escrites per Dario Fo.

 Quin seria el teu eslògan per a fomentar la lectura?

 “Llegir és viatjar gratis.”

 

 

 

Sandra Palau

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sandra Palau